La detecció i intervenció precoces són, sense cap dubte, estratègies fonamentals de prevenció de possibles limitacions i de millora de les deficiències o discapacitats en infants. Les primeres etapes de la vida són determinants pel desenvolupament físic i mental i poden ser crucials pel futur de la persona amb discapacitat o amb risc de desenvolupar-la, i en aquesta etapa el nen fa també una evolució mental i física considerable.
En els articles 7 i 8 de la Llei de garantia dels Drets de les persones amb Discapacitat de l’any 2002, s’especifica que correspon al Govern garantir dins el sistema de salut d’Andorra, la detecció, diagnòstic i atenció precoç. Aquestes actuacions es realitzen en unitats amb professionals especialitzats.
En l’article 16, s’especifica que “es garanteix a totes les persones amb discapacitat l’accés a programes de salut, així com les prestacions sanitàries, rehabilitadores i complementàries”. En l’apartat 2, a més, s’especifiquen les prestacions bàsiques en programes preventius de salut, assistència sanitària i rehabilitació entre altres.
La detecció, valoració i tractament d’un nen amb discapacitat adquirida o congènita és complexa. L’atenció per part d’un equip multidisciplinar s’ha mostrat com la millor alternativa per a disminuir i/o minimitzar i gestionar aquesta discapacitat. De la correcta detecció, avaluació, control i tractament del nen i la seva família per part de l’equip terapèutic dependrà en gran mesura el grau de la minusvalidesa que el nen presentarà en l’edat adulta.
Els Serveis de Pediatria i Rehabilitació del SAAS, al Desembre del 2000, van elaborar una primera proposta de creació de la Unitat de Desenvolupament Infantil amb l’objectiu d’atendre conjuntament amb més eficàcia els nens que presentaven trastorns o patologies que precisessin seguiment mèdic per part de les dues especialitats. Coordinadament es realitza aquest tipus d’assistència des del Juny de 2001.
La característica de la interdisciplinarietat d’aquesta unitat permet augmentar la corresponsabilització i l’organització transversal entre els professionals dels diferents àmbits.
La UDI té com a principals destinataris els nens en edat pediàtrica (0-18 anys) amb alt risc de patir trastorns del desenvolupament, i la valoració diagnòstica i terapèutica dels nens amb un problema en el desenvolupament.
En l’atenció infantil, se situa en els marcs de prevenció primària quan es tracta de prevenir possibles trastorns en nens de risc (per exemple, prematuritat), en la prevenció secundària, amb la detecció precoç de malalties, trastorns o situacions de risc, i en la prevenció terciària, amb actuacions dirigides a solucionar les situacions que s’identifiquen com de crisi biopsicosocial.
El nen i la família reben una atenció multidisciplinar, amb l’objectiu de prevenir o recuperar en la mesura del possible, les condicions físiques, psíquiques i socials que li permetin fer front a les seves pròpies dificultats, així com donar-li eines per tenir una participació efectiva tant en el seu entorn familiar com social.
La finalitat de la UDI no només es basa en el diagnòstic i avaluació de la patologia i la deficiència, sinó en l’avaluació funcional. Els canvis funcionals no són implícitament proporcionals a la deficiència. Per això la valoració dels nivells funcionals i de la discapacitat representen un element clau de la qualitat de l’atenció.
Seguint les directrius establertes en la Llei de garantia dels Drets de les persones amb Discapacitat, la UDI treballa en els àmbits esmentats amb els objectius següents:
L’atenció al nen amb problemes en el desenvolupament ha de portar-se a terme des d’una concepció global de la intervenció. La diferència entre multidisciplinarietat, en la que treballen diverses disciplines, i interdisciplinarietat, en la que aquestes disciplines interactuen alhora, és fonamental en la qualitat de l’atenció. Això implica que l’equip assistencial hagi d’estar integrat pels professionals següents, i que aquests puguin reunir-se i treballar conjuntament:
Cal destacar la necessitat de coordinació amb altres àmbits de la vida del nen, com ara l’educatiu, promoguent reunions entre l’equip assistencial i els equips escolars i educatius i fins i tot en edats adolescents del món laboral.
