Trastorn psicosomàtic urològic

En aquesta sessió el Dr. Salvador Lévaro, especialista en Urologia, i la Dra. Mar Arango, especialista en psiquiatria han abordat el trastorn psicosomàtic urològic i la bufeta hiperactiva o Overactive Bladder Syndrome (OAB) des d’una perspectiva multidisciplinària.  Lluny de considerar la OAB únicament com una alteració de la bufeta, s’ha presentat l’evidència que la descriu com una disfunció complexa de l’eix cervell-bufeta. La revisió de la literatura, juntament amb estudis de ressonància magnètica funcional (fMRI) d’ultra-alt camp, mostra com les alteracions en la regulació de la substància grisa periaqüeductal i dels circuits límbics poden explicar la relació entre la urgència miccional, l’ansietat i la somatització.

També s’ha revisat el perfil dels pacients polisimptomàtics, que sovint acumulen anys d’evolució abans d’arribar al diagnòstic correcte, amb una elevada prevalença d’ansietat, depressió, antecedents de trauma precoç i trets de rigidesa cognitiva o perfeccionisme, factors que contribueixen a la cronificació dels símptomes.

Finalment, s’ha debatut un model d’abordatge compartit entre Urologia i Psiquiatria, combinant teràpia cognitivoconductual, psicofarmacologia quan està indicada i tractament urològic, prioritzant els agonistes β3 en els casos apropiats per minimitzar els efectes cognitius associats als antimuscarínics. La sessió s’ha complementat amb la revisió de casos clínics del Principat d’Andorra, destacant la utilitat del diari miccional com a eina diagnòstica i de seguiment.

La col·laboració entre especialitats és clau per reduir el retard diagnòstic i oferir una atenció més integral i centrada en el pacient.