Atenció primària
Programa d'atenció a domicili (PAD)
L’objectiu del Programa d’Atenció a Domicili (PAD) és facilitar l’assistència i l'ajuda a les persones i / o famílies que volen i poden romandre al seu domicili.
La coordinadora del PAD, conjuntament amb els professionals del Centre d’Atenció Primària (infermeria) i treballadors socials (HNSM, MSB, Comú), fa la valoració de cada cas a fi de planificar els recursos necessaris.
Les treballadores familiars cobreixen les necessitats bàsiques de la vida diària, com són la higiene, les mobilitzacions, l’ajuda per caminar, anar a comprar i la preparació dels àpats principals.
Activitat
El nombre d’usuaris atesos pel Programa d'Atenció a Domicili durant l’any 2013 ha estat de 59, que representen un increment global del 20,33% de casos; 30 han estat casos nous i la resta s’atenen des d’anys anteriors.
Aquest nombre d’usuaris ha generat 4.239 visites. La mitjana de temps d’atenció per persona i dia se situa al voltant d’1 hora.
Veure taula Nombre d’usuaris atesos pel Programa d'Atenció a Domicili
Distribució per edat i sexe
En la distribució de casos per edat i sexe podem observar que la població atesa són majoritàriament dones (71,50%) i que el 48,81% dels usuaris pertanyen al grup de població de 80 a 99 anys.
Veure gràfic distribució per edat i sexe
Distribució dels usuaris per parròquia
A continuació es mostra la distribució dels usuaris segons el CAP de referència, i per tant segons la parròquia de residència:
Veure gràfic: nombre d’usuaris per parròquia
Veure gràfic d'usuaris per parròquia
Procedència
La procedència de les demandes de casos per part de les treballadores socials del MSB i dels comuns continua augmentat fins a situar-se enguany en el 10% del total. Els casos de demanda procedents de les treballadores socials de l’Hospital s’han mantingut en un 40%.
D’altra banda, les demandes de les famílies han augmentat un 33,33%.
Veure gràfic: procedència dels casos nous
Nombre de visites
En relació amb la distribució mensual del nombre total de visites realitzades, 4.239, no s’observen variacions significatives al llarg de l’any.
Veure gràfic distribució mensual del nombre total de visites
Perfil dels usuaris
Per valorar l’estat funcional dels usuaris del PAD i establir-ne el nivell de dependència, s’utilitza l’escala de Barthel, que mesura la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària (AVD): alimentar-se, banyar-se, anar al WC, traslladar-se (o maniobrar una cadira de rodes), pujar i baixar escales, control vesical i anal, etc.
Per valorar les funcions cognitives principals (la memòria, l’orientació, la comprensió, el judici i el comportament) s’utilitza el qüestionari de Pfeiffer, i per avaluar la capacitat per a les activitats instrumentals de la vida diària, que són les que permeten adaptar-se a l’entorn i mantenir la relació amb la comunitat, utilitzem l’escala instrumental Lawton i Brody.
Mitjançant aquests instruments s’obté el perfil d’autonomia i/o dependència dels usuaris. Cal ressaltar que enguany el nombre d’usuaris que presenta dependència greu, molt greu i total s’ha mantingut respecte del 2012.
Durant aquest any s’ha adoptat el marc de classificació GDA, que s’utilitza per a l’avaluació de la dependència en la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass) i d’establiment dels barems per a la valoració de la dependència i dels criteris d’assignació de recursos de suport de la xarxa d’Atenció Sociosanitària (BOPA, núm. 17, any 21, 4.3.2009).
- Grau 0 - Sense dependència: quan la persona no necessita ajuda indispensable i significativa d’una altra persona per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.
- Grau 1 - Dependència lleugera: quan la persona necessita alguna ajuda puntual intermitent o limitada (menys d’una vegada al dia) per dur a terme alguna de les activitats bàsiques de la vida diària.
- Grau 2 - Dependència moderada: quan la persona necessita ajuda per dur a terme algunes de les activitats bàsiques de la vida diària almenys una vegada al dia.
- Grau 3 - Dependència greu: quan la persona necessita ajuda per dur a terme la majoria de les activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia, o quan la pèrdua total d’autonomia mental fa que sigui necessària la supervisió indispensable i continuada d’una altra persona.
- Grau 4 - Dependència molt greu: quan la persona necessita ajuda per dur a terme la majoria de les activitats bàsiques de la vida diària més de dues o tres vegades al dia però no requereix un cuidador permanent.
- Grau 5 - Dependència total: quan la persona necessita ajuda per dur a terme la majoria de les activitats bàsiques de la vida diària més de dues o tres vegades al dia i quan a causa de la pèrdua total d’autonomia mental o física necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona.
Veure gràfic: perfil de dependència dels usuaris
En alguns casos, a causa de l’elevat grau de dependència, l’atenció es fa dues vegades al dia i amb dues treballadores familiars.
Diagnòstic principal
En el quadre següent es mostra la patologia principal que presenten els nostres usuaris. Destaca l’increment de patologies d’origen cardiovascular.
Veure taula: patologies principals dels usuaris
Diagnòstics d’infermeria
Des del 2003 es classifica l’activitat infermera utilitzant els diagnòstics del sistema Omaha. Aquest sistema descriu 44 problemes de salut, agrupats en quatre dominis:
Ambiental: recull els problemes relacionats amb els recursos materials, l’entorn i qualsevol condicionant, tant intern com extern (casa, veïnat, comunitat...).
Psicosocial: recull els problemes relacionats amb les diverses tendències de conducta, comunicació, relacions i crisi de desenvolupament.
Fisiològic: recull els problemes relacionats amb l’estat funcional de l’organisme que permeten mantenir la vida.
Conductes relacionades amb la salut: recull els problemes relacionats amb les activitats que mantenen i promouen la salut, afavoreixen la recuperació i maximitzen la rehabilitació.
Veure gràfic distribució dels usuaris per domini diagnòstic
Descripció dels diagnòstics d’infermeria
Veure taula: diagnòstics d’infermeria
Situació familiar
Les 59 persones ateses durant aquest any tenen diferents situacions familiars, que dividim en tres grans grups.
En un primer grup, dificultat física, trobem els familiars que no poden tenir cura de la persona afectada ja sigui per la mateixa edat del cuidador o per problemes físics.
En el segon grup, dificultat sociolaboral, recollim els familiars que tenen dificultats sociolaborals, és a dir, les persones que no poden fer-se càrrec dels familiars per incompatibilitat amb els seus horaris laborals.
Per últim, sense família, hi ha un grup d’usuaris, que no tenen cap familiar que es pugui fer càrrec de les seves necessitats.
Veure gràfic: comparatiu per situació familiar
Freqüència d’atenció
En relació amb la freqüència d’atenció que les treballadores familiars donen als usuaris del PAD, en un 64,02% dels casos l’atenció dispensada és diària a causa que el grau de dependència psíquica i física és molt greu i total, o no disposen de família que els pugui ajudar.
En un 19,97%, l’atenció es realitza dues vegades al dia; aquests usuaris presenten un grau de dependència greu, molt greu i total.
En un 9,08% els usuaris reben atenció dues vegades a la setmana i en un 1,76%, una vegada a la setmana, ja que tenen un grau de dependència lleu. Necessiten majoritàriament ajut per a la higiene personal, ja que compten amb suport familiar per a la resta d’activitats.
En un 6,17% l’atenció dispensada és de tres vegades per setmana. Aquests usuaris presenten un grau de dependència moderada i necessiten ajut bàsicament per al bany i la deambulació.
Veure gràfic: freqüència d’atenció a l’usuari
Resolució de casos
Els casos tancats durant aquest any han estat 30, el 36,67% dels quals a partir del canvi de dependència se n'ocupa la família, un 20% han estat èxitus i la resta com, s’especifica en el gràfic següent, han passat a tenir cuidadora pròpia, han ingressat en centres sociosanitaris o han millorat del problema agut.
Veure gràfic comparatiu resolució de casos
Valoració d’altres demandes
Durant aquest any hem atès també les demandes de 271 persones/famílies interessades a conèixer els nostres serveis. En tots els casos la coordinadora del PAD ha realitzat una valoració de les necessitats.
En 121 ocasions la visita s’ha efectuat al domicili, amb una presentació del nostre servei, una valoració de l’habitatge i s’han recomanat adaptacions del domicili.
En 97 ocasions la visita s’ha efectuat a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
En els altres 53 casos s’han efectuat dues valoracions, la primera durant l’estada a l’Hospital per informar sobre els possibles recursos a l’alta, ajudant la persona i família en la planificació o derivant cada cas al centre de salut o d'atenció primària corresponent. La segona visita ha estat al domicili per valorar l’entorn i facilitar el material de suport necessari.
En tots aquests casos s’han pogut resoldre les demandes amb l’actuació de la infermera del centre sense la intervenció del PAD.
Malgrat no prestar el servei directament, a partir de la demanda telefònica o personal dels familiars, enguany hem gestionat i proporcionat cuidadores particulars, tant de dia com de nit, en deu demandes. Seguint el procediment establert, s’ha efectuat el cribatge dels candidats valorant especialment les habilitats requerides, la capacitat de treball i la disponibilitat de les cuidadores.
Participació en la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS)
La coordinadora del programa d’atenció a domicili forma part també de la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS) en qualitat de tècnica responsable d'aplicar els instruments de valoració, proposada per la ministra de Salut i Benestar.
L’objectiu bàsic d’aquesta valoració és determinar les característiques i el grau de dependència, així com altres factors relatius a la salut o a les circumstàncies sociofamiliars que incideixen en la situació de la persona afectada i la seva família, per tal de poder proposar l’accés al recurs més idoni de la xarxa d’atenció sociosanitària (XASS) i orientar la persona interessada i, si escau, la seva família.
En el marc d’aquesta activitat, s’han efectuat 119 valoracions a persones que havien fet una demanda d’ingrés en centre sociosanitari que, comparades amb les 116 del 2012, comporten un increment del 2,59%.